Llandrich-Feixas

Així ho veiem

L’estiu ja s’ha acabat i tots tornem a estar al peu del canó. Hem pogut, per poc temps, trencar la rutina i gaudir d’unes merescudes vacances.

I de quina manera l’hem trencada la rutina !. Hem anat de restaurant i ha resultat que l’aire acondicionat era insuficient, el cambrer/ra mancat/da de la més mínima experiència i a sobre el menú que no era gaire bo, venia ple d’extres com ampolles d’aigua de ¼ de litre, uns postres fora de menú i els cafès – tots a preu de restaurant de luxe.

A la nit, assentats en una cadira sense coixí, d’una terrassa a dos passes del carrer més transitat pels cotxes, hem assaborit dos boles de gelat, dins una copa molt alta, amb una mica de nata de pot, caramel, una bengala guspirejant i un paraigua xinès al capdamunt. Tot plegat per 6 ó 7 euros la tirada ( més de 1.000 de les d’abans).

Les màquines de joc – abans en dèiem de “marcianitos” – es cruspeixen 2 euros cada vegada que hi jugues i quasi bé no has tingut temps de saber de què va el joc.

El sector turístic, però, manté i es reafirma en que aquest any el turisme tampoc gasta.

Totes aquestes coses ja les sabeu i ja les heu viscut. No cal donar-hi més voltes i era el que tocava fer per gaudir d’unes bones vacances.

La part lletja, la foscor, la tragèdia mostrada amb tota la seva crueltat, és la que ha suportat la targeta de crèdit. Ferida de mort, a cops de caixa registradora, encara haurà de passar el mal tràngol d’afrontar la compra de llibres escolars, xandalls, calçat, etc. Hem de deixar que l’Octubre i el Novembre aquest petit i estimat plàstic gaudeixi d’unes merescudes vacances.

Ja vindrà Desembre i........ això és una altra història.

llandrich & feixas