Llandrich-Feixas

Així ho veiem

Carregar les piles, tornar estar al peu del canó, posar fil a l'agulla, tornar a la rutina. Son expressions totes aquestes que hom usa per dir que s'han acabat les vacances. Tampoc es estrany sentir dir " gràcies a Déu que ja s'han acabat les vacances". Jo en soc un usuari d'aquesta frase i és que no pot ser bo de cap manera passar d'una disciplina espartana a un llibertinatge desenfrenat. L'altre dia llegia en un diari que son molts els treballadors que han d'agafar una baixa mèdica per que pateixen una depressió batejada amb el nom de síndrome post-vacacional. No és greu i es cura al cap de set o vuit dies.

Permeteu-me que utilitzi aquestes línies per elogiar sincerament a una figura per la qual , reconec, sento una especial admiració. Hem refereixo al petit empresari. Gaire be tot ho té en contra, començant pel nom, petit empresari. L'adjectiu indueix a pensar com si l'empresari fos poca cosa, diminut. També hi ha l'empresari autònom. Igual de lleig que l'altre, autònom; un i prou, és ell tot sol, minúscul .

Però aquest empresari que pot tenir un, dos, deu , vint treballadors, és el veritable motor de la nostra economia. I es un motor resistent, sense avaries, fiable i de prestacions generoses. No té pretensions de categories professionals i tant pot estar al darrera d'una màquina, com fent pressupostos, com reclamant el pagament d'una factura, com escoltant reivindicacions laborals o vigilar que es compleixin totes les normatives.

Té dos drets: manar i dirigir l'empresa de forma eficient i diligent. Obligacions, les té totes. La llista seria molt llarga i no cal enumerar-la. Per sort, té l'ajuda de les administracions, dels bancs, dels sindicats, dels assessors que el vigilen de prop per tal que no se n'oblidi de cap. Qualsevol descuit d'aquests li costarà calés.

Es veritat que hi ha empresaris bons i d'altres que no ho son tant. També n'hi ha de més honestos que d'altres i uns que son més treballadors i emprenedors que altres que no ho son tant. També uns han tingut més sort i d'altres no l'han tinguda. En qualsevol cas, tots aquests empresaris que s'han decidit a crear una empresa, en un moment o altre s'han preguntat si van prendre la decisió correcta.

Acabo confessant que he fet una mica de trampa. I és que no us he dit un altre avantatge que té l'empresari. Es difícil, molt difícil que l'empresari es vegi afectat per aquesta malaltia del síndrome post-vacacional. Salut.

llandrich & feixas