Llandrich-Feixas

Així ho veiem

Llei 31/1995 de Prevenció dels Riscos Laborals. Llei 31/1998 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter Personal.

Aquestes son algunes Lleis, de les moltes; moltíssimes més que hi han, adreçades a les empreses, farcides d’obligacions que representen uns nous costos empresarials – algú n’ha dit “papadinerus” – que inevitablement tenen la seva repercussió en el producte o servei final.

Per tal que les empreses reaccionin com cal esperar, es descriu acuradament, perfectament ordenat, tot un reguitzell d’infraccions que “casen” de manera perfecte en un altre estol de sancions

No cal dubtar, o pot ser sí, de la necessitat i/o conveniència d’aquestes normatives. Sempre és lloable el propòsit final d’una Llei i , en principi, son fetes en benefici de tots. Es a dir que n’hem d’estar agraïts.

El que sí que resulta necessari destacar és el cada dia més gran intervencionisme dels governs, ja siguin estatals, autonòmics i fins i tot locals. Ens marquen de prop i son omnipresents en quasi tots els actes de la vida empresarial. És necessari legislar tant ?. D’aquesta potestat de legislar se’n fa un bon ús ...... o un abús ?. Reflexionem-hi.

llandrich & feixas